Fa poc he llegit un article de Félix de Azúa a El País, molt més llarg que el tros que exposaré aquí, però vull comentar-ne només una part. Podeu consultar l´article complet aquí.
“que todos los partidos canten Els segadors con la mano en el pecho y lo hagan obligatorio en las escuelas, que peregrinen a los lugares sagrados, que prohíban a los escolares hablar en castellano en el patio, o que sólo hayan leído a Prat de la Riba y otros genios de la filosofía política, no es, para ellos, ni “cutre” ni “rancio”. Debe de ser lo más progresista, aunque sólo en Cataluña. ¡Qué pésima información, Dios mío! En efecto, un partido sin dinero, sin campaña, sin apoyo mediático, en cuatro meses ha conseguido tres diputados. Ahora el poder catalán puede reaccionar de dos modos distintos: temblando de miedo e insultando como hasta ahora viene haciendo, o poniendo remedio a lo que ha provocado 90.000 votos para el nuevo partido, 60.000 votos en blanco, la más alta abstención de la historia de Cataluña, y un panorama para el futuro Gobierno que cada vez nos acerca más a la Italia de los años de plomo. O a cosas peores. Quizás ellos se sientan a gusto en este ambiente de sauna para padrinos. Los demás, no.
Félix de Azúa es escritor.”
Com que hem rebenten molt totes les manipulacions possibles sobre la “persecució” del Castellá a Catalunya, però aquest comentari ja no es que sigui directament fals, es que només es pot subscriure des de la mala fe. Puc entendre el que ho argumenten amb una base de reclamació de drets individuals i amb un discurs sobre llibertats. No hi estic d´acord, però com a mínim argumenten les seves propostes amb fets i formalment fan una reclamació d´igualtat. El senyor Azúa diu que els Segadors es obligatori a les escoles, sense donar més detalls, com si fos un “Cara al sol” que els alumnes han de cantar cada matí i no és així. Simplement està dins el temari i s´ensenya…de la mateixa manera que s´ensenyen els Neandertal, la dièresi o els logaritmes neperians.
Després ja el comentari de que es prohibeix el Castellá al patí de l´escola..en que es basa? Te algun document oficial que ho digui…més enllà que un gargot escrit en un tovalló del bar del Parlament?. Que jo sàpiga la llei de política lingüística que tant critiquen tracta el tema de la llengua vehicular a la classe, però no diu res de les hores d´esbarjo. Amb totes les cometes, matisos i aclariments que es vulgui, que hem diguin que el Castellá es prohibeix a la classe, encara ho puc entendre, perquè es pot manipular la discriminació positiva a favor del català i fer que sembli la dictadura que volen fer creure que existeix a Catalunya. Tornem-hi, no hi estic d´acord, però encara te certa lógica ideològica.
I ara el comentari sobre Ciutadans: Un partit sense diners i sense campanya?..perdoní senyor Azúa, però jo he vist els seus anuncis, les seves pancartes, algun dels seus actes, l´autobús, etc i això gratis no era, que potser tenien menys diners que els altres? Segurament, però calers en tenien perquè aquestes coses no les fien les empreses de publicitat. De fet si visita la web de Ciutadans podrà trobar una pàgina de venta on es podia contribuir a la campanya. I a més ja que tenen tanta ètica que han de donar constantment lliçons als altres, en podrien fer un altre exemple i fer public el noms dels que han col·laborat “desinteressadament”. Quedarien com els mes nets de la campanya, tot i que no crec que ho facin, s´aprofitaran de la llei que permet les donacions anònimes, en el fons un partit com els altres.
Un partit sense suport mediatic? Perdó però això només seria veritat si La Razón, El Mundo, La Cadena Cope i Libertad Digital no fossin mitjans amb molts lectors i gran influència…però si abans de la campanya electoral els seus actes tenien més ressò que el del PPC!!!!. Que molts els van ignorar, totalment d´acord. En el fons tant els mitjans com les juntes electorals tendeixen a afavorir a qui tenen mes afinitat (ells o els seus amos) o a qui directament els controla.
I ja per acabar, que vol dir que ens acostem als anys de plom italians..però vostè sap el que diu? Un clima d´inestabilitat política i econòmica brutal, amb atemptats mortals de l’extrema esquerra i de l’ultradreta, amb segrest i assassinat d’Aldo Moro, amb rumors de colpisme constant. Realment creu que les dues situacions es poden comparar? La visió ha de tenir un limit, la “causa” no ho pot justificar tot senyor Azúa. Ja se que vostè i els seus amics perquè la seva historia sigui coherent, han de transmetre que son els jueus del ghetto, però això es molt difícil, ja que no recordo cap menció sobre la presentació d’una candidatura jueva al Palau de la Música (o hauria de dir de l’opera) de Berlín.
