Us havia promès una anècdota real i divertida sobre el Català. Peró de fet només es la constatació que davant de qualsevol conflicte el Català te tots els números de la rifa per rebre encara que no hagi fet res. En aquest cas concret no crec que ningú tingués cap mala intenció (llevat d´una clienta obertament racista i ignorant), pero sovint quan llegeixes “opinions” com aquestes veus com la voluntat manifesta es fer merder, sabent que sempre tindrán alguna cosa a guanyar, encara que sigui que nosaltres ens abstinguem d´usar el Català per por de provocar reals o ficticis enfrontaments.
M´acabava de demanar l´esmorzar en una d´aquestes pastisseries-degustació ( o sigui una pastisseria amb barra, cafetera,taules i lavabos) i es veia el típic ambient de vigilia de festiu, els clients preguntant fins quan tindrien obert…les cambreres substitutes anant de cul perque no sabien on estaven la majoría de coses, etc. Hem miro la barra on s´asseuen un home i una dona que no anaven junts i comença el diàleg 1 :
Client: Me pones una Voll-Damm?
Cambrera(Atabalada): Mmm…..disculpe es que no entiendo el Catalàn.
Clienta:Voll-Damm es igual en Castellano y en Catalàn…es la marca de la cerveza.
Cambrera(ara nerviosa): No tenemos, le pongo una estrella?
Client: Si, cobrate. (L´agafa, recull el canvi i s´asseu a una taula).
Clienta(remenant el cafè): Es que no sabeis hablar Castellano…yo hos haría pasar un curso de Español a todas antes de trabajar.
Aquí jo ja estava al.lucinant, perque per l´accent era evident que la cambrera era sudamericana i per tant castellanoparlant. L´unica intenció de la clienta era racista i despectiva (Personalment després de molts anys de cambrer, hem rebenten tant aquest “faches de barra” que es pensen que per pagar un euro per un cafe amb llet ja et poden mirar amb superioritat). Pero tot i ser sucosa, la historia no acaba aquí, la cambrera s´acosta a una companya quan la clienta marxa i ja tenim el dialeg 2:
Cambrera:Has visto (?) lo que me ha dicho esa señora?
Cambrera 2: Que te ha dicho?
Cambrera: Me ha echado la bronca por no entender lo que pedía un cliente y me ha dicho que me tienen que enseñar Catalàn (Com podeu comprobar més amunt no es aixó el que ha dit la clienta) .
Aquí ja sem va entravessar el cafè amb llet, o sigui que una racista tant “autentica” que creu que els sud-americans han de fer cursos de Castellà, ofèn a una treballadora amb una frase despectiva i qui se les ha de carregar es el Català? Un idioma que ningú parla en tota la conversa (fora que Voll-Damm sigui una paraula en català que jo desconec). I ara que? cada cop que aquesta noia ho expliqui a companys i amics dirà que la bronca va ser pel Català? . Ja us ho he comentat abans, en qualsevol conflicte el Català té tots els números de la rifa i no precisament de la Bruixa d´Or.
