Joan B. Culla vs Azua…per treure’s el barret.

Acabo de llegir a la mateixa web de Ciutadans un interessant article de Joan B. Culla a El País sobre en resposta a Félix de Azúa i realment acaba de deixar en res, no només l´article “l’ajudant-extern-membre-del-grup-promotor”, sinó també el meu post. Realment un bon article i que Ciutadans en un fet que en principi sembla promoure el debat i el “fair-play” el publiquen a la seva web, però clar sota l´apartat de “Pedagogia de l´Odi”, terme sovint utilitzat pels promotors per referir-se a totes les “manipulacions anti-espanyoles de TV3 i la resta de mitjans venuts al nacionalisme” i on sembla que ara volen posar qualsevol crítica dirigida a ells. Però estimat Joan  preparat, ja vaig llegir molts post en resposta a un article teu també sobre el manifest de Boadella-Espada-Carreres i t´acusaven de tot, des de estar mimat per les subvencions convergents, a cobrar sous ingents per presentar documentals al 33. Gracies per tot.

 

“La Renfe como coartada o el secreto de nuestro éxito”

Ja hi tornem a ser… que dolenta que es la “classe política catalana” i els seus acòlits (qualsevol que no critiqui a qui ells volen, qualsevol que els critiqui a ells…qualsevol que no els voti a ells vaja). El número dos de Ciutadans ens regala un gran article en el no menys petit diari online Libertad Digital (Podeu buscar els articles en aquest web que no penso enllaçar). També es pot trobar la web de Ciutadans, però actualment quan clikes al link, aquest falla (Correcció, ha publicat un nou article, ara mig article es contra RENFE i l´altre contra la classe política catalana…bilingüisme conceptual en acció?).
Però el més interessant  no es l´article en si on es dedicaven 2 paràgrafs a criticar RENFE i encara de passada (i 7 contra polítics, periodistes,etc), sinó una idea que es una perla i que hem d´agrair a Antonio Robles que ens l´hagi donat. Aquest home te la mida d´un autentic periodista i d´un gran polític, enlloc de guardar-se les seves tècniques i les dels seus amics, com un autentic Ferran Adrià,  recorre el mon mostrant els seu coneixements, perquè la manipulació no sigui només privilegi d´uns quants.
Aquí podeu llegir la part més interessant:

“El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian. Se juega a conceder visibilidad o invisibilidad, según los intereses políticos del momento. Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios. A cada hora llegan a las redacciones nuevas noticias que dejan patente el caos absoluto de la red ferroviaria catalana. Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE.
La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses.
El diario Avui titulaba recientemente en portada y a toda página: Govern i societat civil clamen des de la impotencia contra RENFE. Otro titular del mismo periódico: S’intensifiquen les protestes i la indignació pel pèssim servei de la companyia. Y aún otro: Clam unànime contra RENFE per l’allau reiterada d’avaries. Si hemos de hacer caso a nuestra prensa, se diría que estamos al borde de una revuelta popular.”
Que us ha semblat? No us recorda a res?

La técnica que ens descriu Robles ja s´ha fet servir molts cops i nosaltres els catalans n´hem sigut els actors principals. Feu un petit exercici, cambieu la Renfe per la Generalitat, empleats de Renfe per professors, funcionaris, consellers d´ERC, “imperialismo espanyol” per “nacionalismo excluyente”, “red ferroviaria” per immersió lingüistica, L´Avui per El Mundo  i “revuelta popular” per 90.000 vots i tres diputats.

Que us queda? Que tenim?

Doncs la cristalització de tots els moviments antinacionalistes des de principis dels vuitanta, des de la seva “travessia del desert” quan eren manifestament 2300, fins ara que han tingut tres èxits, passant pels noranta socialistes, quan tots ens rèiem de les tertúlies radiofòniques i de certs articles i de certs diaris. Vem cometre el mateix error que quan va començar “Gran Hermano”,  “ total això no passara de la primera temporada” i aquí estem. 

PS: Tinc un link molt interessant sobre el tema, a més la web es molt recomenable Contrastant.
 

No se “Quien teme al ciudadano feroz”…però a mi Fèlix de Azúa hem fa por

Fa poc he llegit un article de Félix de Azúa a El País, molt més llarg que el tros que exposaré aquí, però vull comentar-ne només una part. Podeu consultar l´article complet aquí.

“que todos los partidos canten Els segadors con la mano en el pecho y lo hagan obligatorio en las escuelas, que peregrinen a los lugares sagrados, que prohíban a los escolares hablar en castellano en el patio, o que sólo hayan leído a Prat de la Riba y otros genios de la filosofía política, no es, para ellos, ni “cutre” ni “rancio”. Debe de ser lo más progresista, aunque sólo en Cataluña. ¡Qué pésima información, Dios mío! En efecto, un partido sin dinero, sin campaña, sin apoyo mediático, en cuatro meses ha conseguido tres diputados. Ahora el poder catalán puede reaccionar de dos modos distintos: temblando de miedo e insultando como hasta ahora viene haciendo, o poniendo remedio a lo que ha provocado 90.000 votos para el nuevo partido, 60.000 votos en blanco, la más alta abstención de la historia de Cataluña, y un panorama para el futuro Gobierno que cada vez nos acerca más a la Italia de los años de plomo. O a cosas peores. Quizás ellos se sientan a gusto en este ambiente de sauna para padrinos. Los demás, no.

Félix de Azúa es escritor.”

Com que hem rebenten molt totes les manipulacions possibles sobre la “persecució” del Castellá a Catalunya, però aquest comentari  ja no es que sigui directament fals,  es que només es pot subscriure des de la mala fe. Puc entendre el que ho argumenten amb una base de reclamació de drets individuals i amb un discurs sobre llibertats. No hi estic d´acord, però com a mínim argumenten les seves propostes amb fets i formalment fan una reclamació d´igualtat. El senyor Azúa diu que els Segadors es obligatori a les escoles, sense donar més detalls, com si fos un “Cara al sol” que els alumnes han de cantar cada matí i no és així. Simplement està dins el temari i s´ensenya…de la mateixa manera que s´ensenyen els Neandertal, la dièresi o els logaritmes neperians.

Després ja el comentari de que es prohibeix el Castellá al patí de l´escola..en que es basa? Te algun document oficial que ho digui…més  enllà que un gargot escrit en un tovalló del bar del Parlament?. Que jo sàpiga la llei de política lingüística que tant critiquen tracta el tema de la llengua vehicular a la classe, però no diu res de les hores d´esbarjo. Amb totes les cometes, matisos i aclariments que es vulgui, que hem diguin que el Castellá es prohibeix a la classe, encara ho puc entendre, perquè es pot manipular la discriminació positiva a favor del català i fer que sembli la dictadura que volen fer creure que existeix a Catalunya. Tornem-hi, no hi estic d´acord, però encara te certa lógica ideològica.

I ara el comentari sobre Ciutadans: Un partit sense diners i sense campanya?..perdoní senyor Azúa, però jo he vist els seus anuncis, les seves pancartes, algun dels seus actes, l´autobús, etc i això gratis no era, que potser tenien menys diners que els altres? Segurament, però calers en tenien perquè aquestes coses no les fien les empreses de publicitat. De fet si visita la web de Ciutadans podrà trobar una pàgina de venta on es podia contribuir a la campanya. I a més ja que tenen tanta ètica que han de donar constantment lliçons als altres, en podrien fer un altre exemple  i fer public el noms dels que han col·laborat “desinteressadament”. Quedarien com els mes nets de la campanya, tot i que no crec que ho facin, s´aprofitaran de la llei que permet les donacions anònimes, en el fons un partit com els altres.

Un partit sense suport mediatic? Perdó però això només seria veritat si La Razón, El Mundo, La Cadena Cope i Libertad Digital no fossin mitjans amb molts lectors i gran influència…però si abans de la campanya electoral els seus actes tenien més ressò que el del PPC!!!!. Que molts els van ignorar, totalment d´acord. En el fons tant els mitjans com les juntes electorals tendeixen a afavorir a qui tenen mes afinitat (ells o els seus amos) o a qui directament els controla.

I ja per acabar, que vol dir que ens acostem als anys de plom italians..però vostè sap el que  diu? Un clima d´inestabilitat política i econòmica brutal, amb atemptats mortals de l’extrema esquerra i de l’ultradreta, amb segrest i assassinat d’Aldo Moro, amb rumors de colpisme constant. Realment creu que les dues situacions es poden comparar? La visió  ha de tenir un limit,  la  “causa” no ho pot justificar  tot senyor Azúa. Ja se que vostè i els seus amics perquè la seva historia sigui coherent, han de transmetre que son els jueus del ghetto,  però això es molt difícil,  ja que no recordo cap menció sobre la presentació d’una candidatura jueva al Palau de la Música (o hauria de dir de l’opera) de Berlín.