M´acabava de demanar l´esmorzar en una d´aquestes pastisseries-degustació ( o sigui una pastisseria amb barra, cafetera,taules i lavabos) i es veia el típic ambient de vigilia de festiu, els clients preguntant fins quan tindrien obert…les cambreres substitutes anant de cul perque no sabien on estaven la majoría de coses, etc. Hem miro la barra on s´asseuen un home i una dona que no anaven junts i comença el diàleg 1 :

Client: Me pones una Voll-Damm?

Cambrera(Atabalada): Mmm…..disculpe es que no entiendo el Catalàn.

Clienta:Voll-Damm es igual en Castellano y en Catalàn…es la marca de la cerveza.

Cambrera(ara nerviosa): No tenemos, le pongo una estrella?

Client: Si, cobrate. (L´agafa, recull el canvi i s´asseu a una taula).

Clienta(remenant el cafè): Es que no sabeis hablar Castellano…yo hos haría pasar un curso de Español a todas antes de trabajar.

Aquí jo ja estava al.lucinant, perque per l´accent era evident que la cambrera era sudamericana i per tant castellanoparlant. L´unica intenció de la clienta era racista i despectiva (Personalment després de molts anys de cambrer, hem rebenten tant aquest “faches de barra” que es pensen que per pagar un euro per un cafe amb llet ja et poden mirar amb superioritat). Pero tot i ser sucosa, la historia no acaba aquí, la cambrera s´acosta a una companya quan la clienta marxa i ja tenim el dialeg 2:

Cambrera:Has visto (?) lo que me ha dicho esa señora?

Cambrera 2: Que te ha dicho?

Cambrera: Me ha echado la bronca por no entender lo que pedía un cliente y me ha dicho que me tienen que enseñar Catalàn (Com podeu comprobar més amunt no es aixó el que ha dit la clienta) .

Aquí ja sem va entravessar el cafè amb llet, o sigui que una racista tant “autentica” que creu que els sud-americans han de fer cursos de Castellà, ofèn a una treballadora amb una frase despectiva i qui se les ha de carregar es el Català? Un idioma que ningú parla en tota la conversa (fora que Voll-Damm sigui una paraula en català que jo desconec). I ara que? cada cop que aquesta noia ho expliqui a companys i amics dirà que la bronca va ser pel Català? . Ja us ho he comentat abans, en qualsevol conflicte el Català té tots els números de la rifa i no precisament de la Bruixa d´Or.

PS: Per cert tinc una anècdota que m´ha passat en un bar sobre el Català, hem sap greu no tenir una càmera de vídeo…seguiré al pròxim post. Ja veuràs Eduard.

“El procedimiento es fácilmente detectable. Lo utilizan todos los regímenes totalitarios: se absolutizan determinadas noticias mientras que otras se silencian. Se juega a conceder visibilidad o invisibilidad, según los intereses políticos del momento. Si hemos de creer en nuestra prensa, de pronto Cataluña se ha visto sometida a algún tipo de fenómeno paranormal de origen desconocido, que ha provocado que repentinamente los ferrocarriles de la RENFE hayan empezado a fallar; las locomotoras se hayan averiado, todas a la vez; los empleados se hayan transformado en personajes siniestros que, como buenos lacayos del imperialismo español, tornan en testigos insensibles del padecimiento de los sufridos usuarios. A cada hora llegan a las redacciones nuevas noticias que dejan patente el caos absoluto de la red ferroviaria catalana. Pero, alto ahí, el caos no afecta a toda la red, únicamente a la que depende de España. Milagrosamente, los Ferrocarriles Catalanes y el Metro de Barcelona han escapado a esta ola de desastre. Sus retrasos y averías no han sido consideradas como noticiables por unos medios de comunicación volcados en relatar la catástrofe de la RENFE.
La técnica es bien conocida. Se usó, con éxito, por ejemplo, en la Sudáfrica del aparheid: un blanco es agredido por un grupo de negros, en titular a ocho columnas; un negro es agredido por un grupo de blancos, pequeña nota en página impar. Se trata de manipular, de crear estados de opinión artificialmente para, una vez creados, ponerlos al servicio de nuestros intereses.
El diario Avui titulaba recientemente en portada y a toda página: Govern i societat civil clamen des de la impotencia contra RENFE. Otro titular del mismo periódico: S’intensifiquen les protestes i la indignació pel pèssim servei de la companyia. Y aún otro: Clam unànime contra RENFE per l’allau reiterada d’avaries. Si hemos de hacer caso a nuestra prensa, se diría que estamos al borde de una revuelta popular.”
Que us ha semblat? No us recorda a res?

La técnica que ens descriu Robles ja s´ha fet servir molts cops i nosaltres els catalans n´hem sigut els actors principals. Feu un petit exercici, cambieu la Renfe per la Generalitat, empleats de Renfe per professors, funcionaris, consellers d´ERC, “imperialismo espanyol” per “nacionalismo excluyente”, “red ferroviaria” per immersió lingüistica, L´Avui per El Mundo  i “revuelta popular” per 90.000 vots i tres diputats.

Que us queda? Que tenim?

Doncs la cristalització de tots els moviments antinacionalistes des de principis dels vuitanta, des de la seva “travessia del desert” quan eren manifestament 2300, fins ara que han tingut tres èxits, passant pels noranta socialistes, quan tots ens rèiem de les tertúlies radiofòniques i de certs articles i de certs diaris. Vem cometre el mateix error que quan va començar “Gran Hermano”,  “ total això no passara de la primera temporada” i aquí estem. 

PS: Tinc un link molt interessant sobre el tema, a més la web es molt recomenable Contrastant.
 

“que todos los partidos canten Els segadors con la mano en el pecho y lo hagan obligatorio en las escuelas, que peregrinen a los lugares sagrados, que prohíban a los escolares hablar en castellano en el patio, o que sólo hayan leído a Prat de la Riba y otros genios de la filosofía política, no es, para ellos, ni “cutre” ni “rancio”. Debe de ser lo más progresista, aunque sólo en Cataluña. ¡Qué pésima información, Dios mío! En efecto, un partido sin dinero, sin campaña, sin apoyo mediático, en cuatro meses ha conseguido tres diputados. Ahora el poder catalán puede reaccionar de dos modos distintos: temblando de miedo e insultando como hasta ahora viene haciendo, o poniendo remedio a lo que ha provocado 90.000 votos para el nuevo partido, 60.000 votos en blanco, la más alta abstención de la historia de Cataluña, y un panorama para el futuro Gobierno que cada vez nos acerca más a la Italia de los años de plomo. O a cosas peores. Quizás ellos se sientan a gusto en este ambiente de sauna para padrinos. Los demás, no.

Félix de Azúa es escritor.”

Com que hem rebenten molt totes les manipulacions possibles sobre la “persecució” del Castellá a Catalunya, però aquest comentari  ja no es que sigui directament fals,  es que només es pot subscriure des de la mala fe. Puc entendre el que ho argumenten amb una base de reclamació de drets individuals i amb un discurs sobre llibertats. No hi estic d´acord, però com a mínim argumenten les seves propostes amb fets i formalment fan una reclamació d´igualtat. El senyor Azúa diu que els Segadors es obligatori a les escoles, sense donar més detalls, com si fos un “Cara al sol” que els alumnes han de cantar cada matí i no és així. Simplement està dins el temari i s´ensenya…de la mateixa manera que s´ensenyen els Neandertal, la dièresi o els logaritmes neperians.

Després ja el comentari de que es prohibeix el Castellá al patí de l´escola..en que es basa? Te algun document oficial que ho digui…més  enllà que un gargot escrit en un tovalló del bar del Parlament?. Que jo sàpiga la llei de política lingüística que tant critiquen tracta el tema de la llengua vehicular a la classe, però no diu res de les hores d´esbarjo. Amb totes les cometes, matisos i aclariments que es vulgui, que hem diguin que el Castellá es prohibeix a la classe, encara ho puc entendre, perquè es pot manipular la discriminació positiva a favor del català i fer que sembli la dictadura que volen fer creure que existeix a Catalunya. Tornem-hi, no hi estic d´acord, però encara te certa lógica ideològica.

I ara el comentari sobre Ciutadans: Un partit sense diners i sense campanya?..perdoní senyor Azúa, però jo he vist els seus anuncis, les seves pancartes, algun dels seus actes, l´autobús, etc i això gratis no era, que potser tenien menys diners que els altres? Segurament, però calers en tenien perquè aquestes coses no les fien les empreses de publicitat. De fet si visita la web de Ciutadans podrà trobar una pàgina de venta on es podia contribuir a la campanya. I a més ja que tenen tanta ètica que han de donar constantment lliçons als altres, en podrien fer un altre exemple  i fer public el noms dels que han col·laborat “desinteressadament”. Quedarien com els mes nets de la campanya, tot i que no crec que ho facin, s´aprofitaran de la llei que permet les donacions anònimes, en el fons un partit com els altres.

Un partit sense suport mediatic? Perdó però això només seria veritat si La Razón, El Mundo, La Cadena Cope i Libertad Digital no fossin mitjans amb molts lectors i gran influència…però si abans de la campanya electoral els seus actes tenien més ressò que el del PPC!!!!. Que molts els van ignorar, totalment d´acord. En el fons tant els mitjans com les juntes electorals tendeixen a afavorir a qui tenen mes afinitat (ells o els seus amos) o a qui directament els controla.

I ja per acabar, que vol dir que ens acostem als anys de plom italians..però vostè sap el que  diu? Un clima d´inestabilitat política i econòmica brutal, amb atemptats mortals de l’extrema esquerra i de l’ultradreta, amb segrest i assassinat d’Aldo Moro, amb rumors de colpisme constant. Realment creu que les dues situacions es poden comparar? La visió  ha de tenir un limit,  la  “causa” no ho pot justificar  tot senyor Azúa. Ja se que vostè i els seus amics perquè la seva historia sigui coherent, han de transmetre que son els jueus del ghetto,  però això es molt difícil,  ja que no recordo cap menció sobre la presentació d’una candidatura jueva al Palau de la Música (o hauria de dir de l’opera) de Berlín.

Aquest es el primer post del meu bloc. No es el tema que tenia previst, en volia fer-ne un sobre un article de Félix de Azúa sobre els Ciutadans, però he preferit dedicar-lo a la meva filla que avui fa sis mesos. La petita es diu Ona i ara que ha fet mig any,  crec que es la millor persona a qui puc dedicar-lo. Precisament aquest serà un dels temes del meu bloc, juntament amb el meu Ibook G3 on estic instal·lant Linux (concretament Ubuntu PPC) i les meves opinions sobre qualsevol tema, sobretot la política. Peró com podeu suposar pel títol no hem caracteritzo per entregar ni per fer les coses a temps.

Bé fins el pròxim post i felicitats ONA!!!!!!.